M'agrada...

LLeida, Spain
M'agrada... l'olor de l'all fregint-se, les carxofes, escoltar el silenci sota l'aigua, olorar les potes de la meva gossa i petonejar-la sense parar, cuinar amb la companyia d'una copa de vi blanc, l' Amelie, escoltar Nessun Dorma cantada pel Pavarotti a tot volum, que em sorprenguin, les abraçades, la paraula xiuxiuejar..

divendres, 25 de març de 2011

PIZZA MARINERA PARA HEMC#52

La pizza es uno de mis platos preferidos y conseguir una buena masa uno de mis retos culinarios. Después de probar muchas recetas, la de Fabián Martín es la que me gusta más y con ella he hecho mi pizza marinera.

Fabián Martín es un pizzero creativo y innovador. Son famosas sus pizzas de foie, de coca-cola, de trufas, de flores y por supuesto la de oro comestible. Quizá también lo conozcáis por haber sido campeón del mundo de acrobacia y de calidad.

En su libro: Las mejores pizzas del mundo pretende demostrarnos lo fácil que puede ser hacer una buena pizza en casa. También encontrareis las recetas de la coca de recapte, pizza para celíacos, calzones, salsas....


INGREDIENTES

MASA:
  • 1/2 kg harina
  • 250 ml ( + 25 ml ) de agua fría
  • 10 g de levadura de panadería (prensada)
  • 25 ml aceite de oliva
  • 10 g sal
RELLENO:
  • Tomate frito casero
  • 2 ajos
  • Cebolla tierna
  • Berberechos en lata
  • 100 g de salmón ahumado
  • 1 bola de mozzarella de búfala
  • Emmental
  • Rúcula

ELABORACION

  1. En un bol he puesto la harina y la he mezclado con la levadura que he desmenuzado con los dedos.
  2. Yo he puesto la mezcla en la panificadora y le he añadido los 250 ml de agua fría con el programa de masa de 15 minutos.
  3. A los 9 minutos le he añadido la sal y he dejado que continúe el programa hasta el final.
  4. Seguidamente he incorporado el aceite de oliva y le he dado otra vez al programa de masa de 15 minutos. A los 9 minutos he visto que la masa quedaba bien lisa y ligada y no le he incorporado el agua de más pero he dejado que acabara el programa de amasado hasta el final.
  5. He dejado la masa en el bol tapada con un gorro de baño de hotel que ya tengo para estos menesteres y la he guarda en la nevera 24 horas.
  6. Recordar que al día siguiente se tiene que sacar de la nevera 1 hora antes para que el aumento de la temperatura la haga más flexible y fácil de trabajar.
  7. Trabajar un poco la masa y hacer una bola. Dividir esta en 4 partes. Con una de ellas he llenado toda la bandeja de horno.
  8. Estirar la masa hasta que quede bien fina.
  9. Rellenarla primero con la salsa de tomate casera y  después con la cebolla tierna que habremos frito en la sartén.
  10. Echamos un par de ajos crudos bien picaditos y los berberechos por encima.
  11. Tapizamos con queso emmental y una bola de mozzarella desmigajada.
  12. La metemos al horno a 250º hasta que esté dorada.
  13. Fuera del horno incorporamos el salmón y la rúcula.


He disfrutado.....


divendres, 4 de març de 2011

LASSANYA D'ALBERGINIA, TOMATA I MOZZARELLA

Una combinació perfecta:

Segurament ja la coneixeu però us explicaré com la faig jo...

INGREDIENTS (per a 4)

  • 2 albergínies
  • 3 mozzarelles grans
  • 8 tomates de rama
  • parmesà ratllat
  • orenga
  • sal

ELABORACIO

  1. Amb un ganivet fem una creu al cul de les tomates i les escaldem. Deixem refredar-les i les pelem.
  2. Tallem les tomates a bocins grans i les posem a la paella  a foc suau perque vagin perden tota l'aigua.   A mi  m'agrada que no quedin gaire desfetes. Hi posem sal i reservem.
  3. Tallem l'albergínia a rodanxes més aviat gruixudes, les salem i les ruixem amb una mica d'oli d'oliva i les posem al forn. Quan estiguin rosses les girem i les tornem a ruixar amb una mica d'oli. Quan estiguin toves i una mica daurades les posem damunt de paper absorvent i reservem. Aquest cop jo les he pelat però estan igual de bones sense pelar; l'únic que s'ha de vigilar es que no es cremi  la pell. Val més deixar-les poc fetes que massa, perque ja s'acabaran de fer després.
  4. Tallem la mozzarella a rodanxes.
  5. Comencem el muntatge de la lassanya: TOMATA + ORENGA + MOZZARELLA + ALBERGINIA i fem un segon pis tornant a començar amb la TOMATA + ORENGA + MOZZARELLA + ALBERGINIA. Com podeu veure a la foto jo  he posat l'albergínia abans que la mozzarella....Em vaig equivocar! L'ordre del producte no altera el resultat però, jo crec que queda millor com us he dit abans.
  6. Acabem tapissant tot el sostre amb parmesà ratllat.
  7. Enfornem a 200º uns 45 minuts o fins que ja estigui daurada!
Si us espereu a l'endemà encara la trobareu més bona i com que estarà més compacta pel fred de la nevera, també la podreu tallar amb un tallapasta i fer racions individuals que quedaran més atractives. Jo, no he pogut esperar...





divendres, 18 de febrer de 2011

TAGLIATELLE AL PESTO DE ESPINACAS para WHOLE KITCHEN de febrero.

Os presento a Cloe y sus amigas Dela, Britney, Michelle y Plumetes (es real).
                                    

Todas ellas trabajan para mi hermana suministrándole los mejores huevos de la comarca y  como en la receta de hoy éstos son los co-protagonistas, hemos ido a buscar a Cloe para que nos prestara tres y salieran más ricos los Tagliatelle...

INGREDIENTES

  • 300 gr. harina
  • 3 huevos

ELABORACION

  1. Disponemos la harina como un volcán y en el interior ponemos los 3 huevos. Empezamos a mezclar con los dedos desde el interior y vamos incorporando el resto de la harina poco a poco.
  2. Amasamos durante 10 minutos y dejamos reposar media hora. Nosotras no la hemos dejamos reposar lo suficiente y creo que este fué nuestro error, porque en el momento de estirar la masa nos costó bastante y por muy delgada que parecía, al hervirla, quedó un poco gruesa.
  3. Cortamos la bola en 4 partes y vamos estirando cada una todo lo que podamos hasta que quede muy muy fina.
  4. Enrollamos la lamina enharinada y la cortamos con un cuchillo a tiras de un cm. Las nuestras se parecen a los tagliattelle, ¿no?
  5. Ponemos una olla con abundante agua y sal en el  fuego y cuendo empieze a hervir tiramos nuestra pasta. ¡En 5 minutos lista!



LA SALSA: Pesto de Espinacas

Nos encanta el pesto, el de albahaca claro, pero como no teníamos.... hemos recogido unas cuantas hojas de espinacas tiernísimas del huerto de mi padre y las hemos "machacado" (en italiano, pesto significa machacado). La verdad es que el resultado nos ha sorprendido muy gratamente aunque al final la hemos triturado...

INGREDIENTES

  • 100 gr. espinacas frescas
  • 100 ml. aceite de oliva
  • 20 gr. queso parmesano rallado
  • 10 gr. queso curado de oveja
  • 30 gr. piñones tostados
  • 1 ajo
  • sal y pimienta
  • 100 ml. nata liquida para cocinar (mas o menos)


ELABORACION
  1. Introducimos en el vaso de la batidora las hojas de espinacas, el aceite, los piñones tostados (dejar enfriarlos), el ajo, la sal, la pimienta y lo trituramos.
  2. Incorporamos los quesos rallados y lo mezclamos bien con una cuchara.
  3. Nosotras hemos añadido nata liquida para alargar y para que fuera mas cremosa la salsa. Lo hemos puesto en una sarten y hemos dejado reducir. Si os apetece sin nata queda mas acentuado el sabor y tambien esta fenomenal. ¡Buenísima!

CONCLUSIONES

Las cintas nos han quedado un pelin gruesas pero la salsa increible y a mejorado el conjunto en gran medida. Cuando mejoremos la pasta ya sera perfecto...


dissabte, 12 de febrer de 2011

CARXOFES AL FORN

Les carxofes són la meva debilitat... I m'agraden de totes les maneres: al forn, bullides, saltejades, al caliu, amb tempura, guisades, amb crema, crues... Crec sincerament que podria viure només a base de carxofes!




Avui les faig al forn. Ràpides i fàcils i són un entrant, un primer, un acompanyament o un plat únic (en el meu cas) magnific!

INGREDIENTS
  • Moltes carxofes
  • Alls
  • Sal
  • Oli
ELABORACIÓ

  1. Partim les carxofes per la meitat, treiem la pelussilla si n'hi ha, les passem per aigua i les deixem escórrer.
  2. Anem agafant les meitats i les salem per dins i per fora.
  3. Tallem lamines gruixudes d'all i en posem per dins i per fora de la carxofa.
  4. Les reguem generosament amb oli d'oliva.
  5. Al forn! Quan vegeu que estan torradetes o si al punxar-les estan tendres es que ja estan a punt.
També les podríeu fer sense all però la veritat és que amb ell fan una parella perfecta, les complementa amb el sabor i les perfuma delicadament.

Que vagi de gust!

dissabte, 5 de febrer de 2011

TARTAR DE SALMÓ

El salmó és un dels meus peixos preferits. El fresc m'agrada molt fer-me'l a la "papillote" amb verduretes i si vull anar ràpid amb alls, orenga i oli.
El fumat m'encanta saborejar-lo sol però si ho tenim que adornar una mica doncs també està molt bo amb una torradeta sucada amb mantega, el salmó, ou dur ratllat i succedani de caviar... ummmm!

Per aquesta recepta faré anar els dos tipus de salmó i així tindrà un sabor més pronunciat. Així és com me la van ensenyar en un curs que vaig fer ja fa uns anys a l'escola d'hostaleria de Lleida.
Sempre que l'he fet ha agradat moltíssim.


INGREDIENTS

  • 200 gr. salmó fresc
  • 200 gr. salmó fumat (a mi m'agrada el llom de la marca Skandia)
  • 100 gr. salmó fumat a lamines per embolcallar
  • 50 gr. maionesa
  • 12 gr. ciboulette
  • 5 gr. alcaparres
  • 5 gr. cogombre
  • 5 gr. ceba tendra
  • Torradetes:  un pa de 1/4 de llenya, oli, orenga, sal i pimienta de la Vera dolç

ELABORACIÓ

  1. Netegem el salmó fresc i li treiem la pell si no ens ho han fet a la peixateria. També ho podríem fer amb salmó congelat però si podem sempre estarà més bo el fresc!
  2. Piquem el salmó fresc, el salmó fumat, el ciboulette, les alcaparres, el cogombre i la ceba. Tot ben petit i ho barregem amb la maionesa fins que quedi tot ben integrat.
  3. Ho he emplatat de dos maneres diferents. A la imatge de dalt m'he ajudat d'un motlle rectangular i l'he acompanyat d'unes torradetes: he tallat unes llesques molt primes i les he sucat amb el pinzell amb una barreja d'oli + sal + orenga + pimienta de la Vera dolç, pels dos costats. Les he posat en una safata damunt del silpat (lamina de silicona) i al forn. No marxeu gaire lluny que es fan de seguida!
  4. L'altra manera és una mica més entretinguda. Estirem damunt la taula un rectangle de film i al damunt anem estenent les lamines de salmó fumat vigilant que no quedi cap forat. També tenir en compte que allí on decidiu que siguin els extrems quedi un bon bocí de film. Espero que em faci entendre perquè no he fet la foto que hauria estat més entenedora, però quan me'n vaig adonar ja l'havia tancat. És la novatada! Un cop estès el salmó, posem el tàrtar al damunt ajustant als extrems i el volum de farcit just per fer la volta i que quedi tot tapat (sense donar una segona volta). Ens ajudem amb el film per tancar i anem rodolant el cilindre per que vagi quedant homogeni amb l'ajuda dels extrems que anirem rebregant. Com si fos un caramel!
  5. Posem el cilindre al congelador.
  6. Tallem el cilindre amb un talla embotits o amb un ganivet i l'emplatem amb la companyia d'uns pebrots (és el que tenia jo a ma) o d'amanida, brots de soja o mostassa, de ruca o d'una barreja de maionesa amb nata.
                               

    Les fotografies potser no són prou apetitoses però us asseguro que si us agrada el salmó no arribareu a emplatar perquè us ho menjareu a cullerades! Com jo... 

dissabte, 22 de gener de 2011

SOPA DE TOMILLO PARA HEMC#50

Hola,


Ésta es mi primera contribución a HEMC. Es una sopa que siempre hace mi madre cuando mi padre tiene dolor de cabeza, que por desgracia es bastante habitual... También la tomamos cuando estamos resfriados o destemplados.
La hacemos con tomillo y con pan, pero no una rebanada sino que vamos guardando todas las migas y cortezas de cuando cortamos el pan. Yo, le he añadido el puerro. ¡Creo que le da el toque perfecto!

INGREDIENTES para 2

  • 1 manojo de tomillo
  • 1 puerro grande
  • 2 cucharadas de migas de pan por tazón
  • 1 litro de agua
  • sal
  • aceite de oliva arbequina

ELABORACIÓN

  • Ponemos el agua en el fuego y cuando empiece a hervir le echamos un pellizco de sal y el manojo de tomillo. Lo dejamos unos 5 minutos más o menos y lo retiramos. Yo no cuelo el agua porque me gusta encontrar trazas de tomillo.  La reservamos.

 
  • En una sartén freímos el puerro en rodajas con un chorrito de aceite y un pellizco de sal. Cuando esté lo echamos al agua de tomillo. 
  • Ponemos las migas de pan en el tazón para sopas y las rociamos con un hilo de aceite de oliva y por fin, le añadimos el agua infusionada que habíamos resevado con el puerro.
  • ¡Que la disfrutéis!





dimarts, 18 de gener de 2011

Presentació

Hola a tots!

El primer bloc de cuina al que vaig anar a parar va ser bcnmonamour , de la gemma. Debia ser l'any 2007... Com passa el temps!

Desprès vaig descobrir canelaychocolate, lacasitaverde, 3o4aldia, laflordelcalabacin i a la garbancita, molt divertida i original.

Ara, també sóc fan de tartas provocativas, food&cook, cartooncooking i sobretot de lacuinavermella, extremadament atractiva, moderna i original i de la magnífica Su de webosfritos, clar! Un bloc indispensable, amb explicacions encertades i entenedores i comentaris enginyosos amb un sentit de l'humor intel.ligent, de bon gust i amable!

Tots ells són la meva inspiració i si a més a més puc aportar alguna recepta o idea nova, doncs... perfecte!
Si el meu bloc arriba a  assemblar-se nomès una mica a qualsevol d'aquests magnífics blocs, estaré contentíssima!

Alea jacta est!